Les Casetes i Bellvei

Acabo d'obrir un nou tema que de manera personal sempre l'he tingut en el tinter i crec que val la pena saber què en pensa la gent al respecte i si creieu que hi ha alguna solució.

Visc en el carrer Dues Províncies, com tots molt bé sabeu, aquest carrer té molta història, ja que divideix dues poblacions (Bellvei i Castellet i La Gornal) , dues províncies (Tarragona i Barcelona) i dues comarques (Baix Penedès i Alt Penedès).

Encara que visqui a Les Casetes no em sento ni m'he sentit mai identificada amb Castellet i La Gornal. La meva Festa Major és la de Bellvei, la meva vida social, cultural, esportiva i política és a Bellvei, com un veí més de Bellvei. Ningú em coneix per viure a Castellet i La Gornal. Oficialment, però, sóc de Les Casetes (Castellet i La Gornal)

Tot i així, els que vivim al nucli de Les Casetes tenim la mateixa atenció mèdica que els habitants de Bellvei i l'hospital de referència és l'hospital de El Vendrell ja que aquest nucli forma part del territori de l'àrea bàsica de salut (ABS) de el Vendrell (Ordre 17 d'agost 1995 (DOG 2103 de 20-09-1995). Els nostres fills van a Bellvei a l'escola, a la guarderia. Col·laborem i participem dels actes religiosos de la Parroquia de Bellvei, a més a més de compartir el servei del cementiri. Els nostres fills se senten de Bellvei.... però , en canvi, no podem gaudir de tots els serveis que tenen els habitants de Bellvei per ser de Les Casetes. No creieu que això no es podria solucionar?

Com pot ser que en els temps que vivim, de globalització, d'integració... no s'hagi pogut arreglar aquesta situació.

Què fan els nostres polítics? Tenen pensat quelcom? Què en pènseu vosaltres? Els de Les Casetes han de ser presents en el Bellvei del futur?

Crec que és un assumpte bastant complicat i m'explicaré:

Primer de tot dir que els veïns de les casetes els considero del mateix poble que el meu, els conec i hi parlo com a qualsevol veí de Bellvei, i comparteixo amb tu que m'agradaria que fóssim un mateix municipi i que mai he entès que estiguéssim separats en dos municipis diferents.

És un tema que he parlat bastant amb el Jordi Coll, que com els que el coneixeu sabeu que som grans amics, però sempre que surt aquest tema tenim dues visions molt oposades. Ell al igual que molts veïns de les Casetes no es consideren de Bellvei, encara que fagin vida a Bellvei, i és una visió que puc respectar però no la comparteixo. Crec que el primer pas seria que els veïns de les Casetes vulguessin ser de Bellvei, i crec que la majoria donaria que no ho volen ser, i lògicament no es pot obligar a ningú a ser d'un lloc que no vol.

De totes formes, a mi tampoc se'm pot obligar a no sentir quan passejo per l'era, el "bosc" que hi ha darrere el reverté, que estic al meu poble, és un lloc on també hi he crescut, per tant el meu poble.

EL TEMA, JUST ACABAT D´INICIAR

Els amics Rosa i Ramon, han obert un nou tema al blog, per veure si, després de les recent pasades festes, s´anima. Cosa que val la pena.

És clar que un és d´on és, d´on es sent ser, d´on voldria ser i d´on el deixen ser. Difícilment coincideixen, en una mateixa persona, les quatre qüestions plantejades. Desenvolupar-ho em resultaria interessant, però crec que no toca ara i aquí fer filosofia.

Històricament, que jo sàpiga, s´ha intentat unir, en un sol municipi, les Casetes de la Gornal i Bellvei, en dos moments, un al segle XIX i l´altra al segle XX. Aquest últim no és tant llunyà com perquè no existeixi una rica memòria oral, entre els veïns del poble (poble = Casetes + Bellvei, si em permeteu l´equació).

El tema, avui, m´interessa com historiador. Recordo, que quan cursava doctorat en antropologia vaig realitzar un treball d´unes quaranta o cinquanta pàgines per una de les assignatures, Antropologia de l´espai, impartit per la doctora Dolores Juliano. Per aprobar l´assignatura era obligatori fer dos treballs escrits, a entregar a final de curs els dos. Aquell any m´havia comprar el primer ordinador, de manera que un dels treballs el vaig entregar mecanografiat i l´altre imprés. El primer era, precisament, el dedicat al tema Casetes-Bellvei, que havia titulat, Problemes i conflictes microespaials. Pinzellades per a una antropologia de l´espai al Penedès.

Només calia esperar que sortissin les notes. Suspés. Vaig demanar entrevista amb la professora per saber què havia passat, doncs jo estava convençut que els meus dos treballs eren bons. Ella va cercar els meus treballs, i només en va trobar un, el titulat L´espai o la necessitat de l´inexistent, qualificat d´excel.lent..., em suspenia perquè no li havia entregat el segon. I jo insistint que si que li havia entregat. Em va mirar i em digué: “espera´t, aquí tinc uns treballs anòmims... ”, i efectivament, allí, entre aquells, hi era el meu..., m´havia jo oblidat de posar el meu nom. Ella l´havia llegit i havia posat nota: “excel.lent, un bon treball, interesant i molt suggerent”.

Bé, ja s´aniran dien coses... Avui em vull quedar amb l´anècdota personal i agrair als funcionaris dels Ajuntaments de Bellvei i de Castellet i la Gornal per haver-me facilitat els mapes que serviren per il.lustar aquell treball.

I D´IDENTITAT
Anteriorment al segle XIX, l´àrea ocupada per les cases de les Casetes de la Gornal eren camps (blat, vinya, erm..); dos dels seus propietaris eren de Bellvei i un tercer de Gornal. Aquests camps eren atravessats pel camí ral o carretera, el camí de l´Arbós (continuació del carrer del Cementiri –actual Sol-) i el camí de Clariana. Hi existia una sola masia, coneguda per cal Villano, i una pallisa que donava nom de partida, Pallisa Fornera. Algun cop, en alguna conversa, he setit dir que les Casetes es van formar davant la negativa dels propietaris de Bellvei a vendre terra per edificar, cosa que, crec, no és certa ja que dos dels propietaris d´aquelles terres, com ja he dit, eren de Bellvei.

Les Casetes són casc antic en sentit ampli, i es podria dir, a més, que corresponen a una segona fase de la seva expansió que s´inicià al segle XVIII o una mica abans. Són un creixement de Bellvei, en tant en quan la major part de les famílies fundadores de casa foren famílies bellveienques. El fet, però, és que es construiren en un altre terme municipal en una època de pocs serveis o d´autosuficiència dels mateixos. A més, anar a l´escola a Bellvei o ser enterrat al seu cementiri, que eren els pocs serveis de l´època, no presentà mai cap problema. A més, hi hagué una època que Les Casetes també tingueren escola i mestre propis, a la qual també hi assitiren alumnes de Bellvei; l´Ajuntament de Bellvei també hi va comprar un solar on hi va fer un pou per abastar d´aigua les fonts públiques...

Crec que els qui es feren la casa en aquell indret no tenien massa consciència d´habitar en un altre municipi i molt menys podien imaginar-se com seria la vida dels nostres temps (multiplicació dels serveis). El que acabo de dir, lo de la consciència, valgui com a hipòtesi, hipòtesi que avalo en el fet que el primer nom que tingué el carrer Partió, Dos Termes o Dues Províncies fou el de carrer de Sant Ramon, de manera que aquells altres noms en que ha sigut anomenat posteriorment el carrer –Dues Províncies, avui-, es devien col.locar a partir de tenir-ne consciència, i amb aquesta s´inicia una nova identitat.

Recordo que quan jo només tenia de vuit a nou anys, els nens que anàvem a l´escola pública de Bellvei –aleshores regida pel Sr. Albornar- en molts dels nostres jocs, ens solíem dividir en equips, sigui per jugar al futbol, sigui per jugar a índis...: els de Bellvei, els de les Casetes i, encara, els Castellans –fills dels immigrants de l´època-.

Crec que és tant nomal que els habitants de les Casetes es sentin de les Casetes com que els de Bellvei no ens sentim d´un altre poble quan ens trobem allí, o fins i tot que hi hagi gent de les Casetes que es sentint ser de Bellvei. Els sentiments són o han de ser lliures. Per un altra banda, la diferenciació identitària és un tret que forma part de tota cultura. Aquest seria un dels motius, també, per defensar la conservació de cal Ponico.

..la teva dissertació sobre les Casetes és perfecte i inqüestionable, no només pel fet de què has indagat en la història i saps d'on venen les coses i les persones sinó perquè acabes donant en el clau de les relacions humanes. El teu paràgraf inicial és d'erudit, el teu paràgraf final és de persona humana que entén com funcionen els col·lectius humans.

Estic d'acord amb tu que els noms fan les coses. segurament el nom de "Dues províncies" fou emprat per diferenciar políticament les dues parts del poble.

Des del meu punt de vista el problema no està en l'annexió d'una part a l'altra sinó en el tracte de la gent i en fer possible, per damunt de fronteres, que si la gent vol pot superar-les..
Gràcies, recuperador de memòria..

Des d'un punt de vista més aviat llunyà, em sobta que encara s'estigui plantejant a Bellvei el tema de les Casetes. Jo he passat llargues temporades al poble, de fet, hi he passat uns dels millors anys de la meva vida (almenys així els recordo) i, puc assegurar que, quan vaig saber què uns cosins meus vivien a una província i un altres cosins, que tenien la casa davant per davant, a una altra, em va semblar que, si en arribar a casa meva ho explicava, no em creuria ningú. La meva capacitat de sorpresa va tocar sostre quan uns altres familiars varen llogar una casa del carrer del Sol on, mentre un dormia a Barcelona l'altre es dutxava a Tarragona. Em va semblar molt divertit però res més. Durant els anys que vaig ser a Bellvei no em vaig tenir mai la sensació que els d'una banda no fossin de l'altra. Fins i tot trobava que aquella peculiaritat donava al poble un caire més interessant. Tampoc vaig percebre mai, per part dels meus amics Bellveiencs que un fet com aquest suposés cap distinció entre ningú.

Ara, passats els anys i des de la perspectiva dels que creuen que els dies no passen en va, entenc que hi hagi qui estigui, si més no, anguniejat. No n'hi ha per menys. Llegint els vostres escrits, principalment el de Rosa, ja no em sembla tant divertida aquesta partició, més ben dit, no me'n sembla gens. Les demarcacions són les que són i això es innamovible, però trobo fora de lloc que uns trets geogràfics imaginaris puguin arribar a ser tant selectius a l'hora de donar segons quins serveis als qui, per mi i per a molt d'altres, son habitants del mateix poble. Jo no hi visc i per tant, ja us dic que el meu punt de vista pel que fa a aquest assumpte te un valor reivindicatiu totalment nul i no voldria que el meu comentari pogués arribar a semblar una intromissió. Només he escrit perquè em costa de creure que, a hores d'ara, encara s'estigui fent aquestes diferències i no me n'he pogut estar.
Sigui com sigui, jo entro a Bellvei on comença el Reverter i en surto quan deixo la creu de terme (o el que en queda). Sempre ho he entés així
Salut

Dolors